Historia

Historia

Donada l’antiguitat dels ingredients (farina, aigua, sal) i la senzillesa de la recepta, es llògic pensar que l’origen dels xurros es perd en la nit dels temps. Ja en el antic Egipte trobem les primeres mostres. En les escenes de forn de la tomba de Ramses III (1148-1153 a. C.), es veu l’elaboració d’un producte en forma de espiral en el que sembla una paella alimentada per un foc. Lamentablement aquestes representacions en forma de frescs s’ha perdut i coneixem la seva existència gràcies a dibuixos realitzats abans de la seva desaparició.
No és difícil imaginar que, la combinació de tan nobles matèries com farina, oli i sal en forma de masses fregides, a de perdre en la nit dels temps. El que no sembla tan fàcil, és saber com i quan va sorgir la seva comercialització i, com a conseqüència directa, la nostra professió.

A la província de Barcelona, ??al voltant dels anys quaranta, els que es dedicaven a la professió de xurrers, van sentir la lògica i la humana necessitat de reunir-se, de canviar impressions, de comentar els problemes, les dificultats, i també les satisfaccions inherents de la seva activitat.

Al principi ho feien en el desaparegut “Cafè Olímpia” de l’Paralelo barcelonés. Eren temps realment difícils -faltaven de matèria primera, a més del estraperlo – que van superar amb imaginació pel que hem de considerar, pioners en la fundació del nostre Gremi, al principi, un grup de xurrers. Però el nostre Gremi neix realment en la tristament famosa era de les quotes per a l’obtenció de matèries primeres. Llavors sorgeix la necessitat, o millor dit, l’obligatorietat de sindicació per obtindre les comentades quotes. El nostre Gremi es trobava a l’edifici de l’Organització Sindical de Via Laietana. Tot i la precarietat de la situació i l’escassetat de mitjans, la dedicació i bon fer que sempre han fet gala tots aquells que alo llarg d’aquests anys han format part de les diverses juntes directives, han contribuït de manera decisiva al fet que el Gremi de Xurrers, adquirís la majoria d’edat. El nostre agraïment a tots ells.

Ja modernament, i amb la dissolució sindical, sorgeix la necessitat d’una nova i autèntica seu social. Des de l’any 1978, i gràcies a l’aportació de tots els agremiats, i la desinteressada col·laboració d’una casa comercial lligada a la nostra professió, això és una realitat.

Amb els nous temps i les seves conseqüents nous problemes, es creu convenient – sense perdre la pròpia personalitat – associar-se a entitats de major àmbit, com són el Consell de Gremis de Barcelona.

Posteriorment, i amb la intenció de cobrir una necessitat latent, el Gremi amplia el seu camp d’acció a tot Catalunya. La seva nova denominació serà Gremi Artesà de Xurrers de Catalunya que és la que mantenen avui dia.

Són posteriorment en les expedicions d’Europa sobre el segle XIV al XVI al llunyà Orient, quan aporten el coneixement del fregit de massa de farina en oli.

A la Xina se li denominava “Youtiau”, que significa dimoni fregit en oli. No queda clar si va ser Marco Polo qui els va portar des de la Xina a finals del segle XIII, o van ser les posteriors expedicions de la Xina a Portugal a 1513 els que els van introduir a la Península Ibèrica. El que sí que sembla clar és que van ser els portuguesos els que els van afegir sucre als xurros i els van aportar la característica forma de estavellada.
Des de llavors cataloguem a l’xurro com una base de farina de blat cuinada en oli de les denominades “fruites de paella” amb origen com a tal, a la Península Ibèrica.

El xurro rep el seu nom pel suposat semblança amb les banyes de l’ovella churra, una raça originària de Castella i Lleó Avui dia podem trobar productes molt similars en països àrabs, el que fa pensar en aquest origen, comú i ancestral, associat a la cultura mediterrània.

Productes típics libanesos com el “Mushabbak” i el “Oo’waymat”, el semblança amb les nostres porres i bunyols és significatiu.